>> Haga clic aquí para la versión en castellano
In the catechism of good FC Barcelona supporters, the first commandment is to win Madrid, anywhere, even on the bus.
No
t my habit to talk about football on this blog. But if it comes to Barça – and especially of a classic derby with Real Madrid – everything changes. « A Barca-Madrid is the top-ten of pleasure », says La Vanguardia. And that’s quite right.
Beyond the sporting merits of Messi and Guardiola and the undeniable quality of Madrid, there is a fundamental difference between the teams. The Catalans are just that: a team and the meringues ‘just’ a sum of individuals (built-through a mass of money).
That Barça is more than a club, we all know. But we must remember, as the former president of FC Barcelona Agustí Montal does in an meaty interview in La Vanguardia, that the club is a fundamental hallmark all throughout Catalonia and in this globalized world, this team represents, alongside sporting excellence, some way of understanding life getting to unite altogether in the same ideal: Empathy without violence or fanaticism. In front, a proud Madrid, with bright moments, but not much more:
Iniesta vs. Ronaldo, the typology opposes both characters, one silent, hieratic, cautious, almost humble, the other arrogant, spoiled, tough guy, and uploaded in the dollar, as any player had never been shaped.
Iniesta is probably a better player than Ronaldo. Time will tell.


2 December 2009 at 23:54
[...] festucs, embotit, formatge i “cola-loca” gratis. M’agradaria puntualitzar que el Madrid no és l’únic club que funciona a cop de talonari, crec recordar que el Barça no li va a la saga… Amb els diners invertits pel Barça es pot [...]
2 December 2009 at 23:42
Cadascú pot pensar el que vulgui. Sempre hi haurà esgarriacries.
Jo prefereixo quedar-me amb la satisfacció d’un equip que em va il.lusionar.
Després de totes les crítiques es pot dir que, amb les actuacions recents, hem respost de manera brillant amb dues victòries d’importància vital sobre l’Inter de Milà i el Reial Madrid. El gol al minut 56 del Ibrahimovic va donar al 10-team del Barça una victòria èpica sobre el Reial Madrid per portarnos de tornada al cim de la Lliga en el nostre 110é aniversari. Pep Guardiola va tornar a demostrar el seu geni tàctic de no recórrer a una formació defensiva després de l’expulsió, a més del fet que l’equip va jugar també molt millor en la segona meitat.
D’altra banda, més qu’un problema de talonari (que n’hi ha, és cert), crec que hauríem d’abordar algun dia la utilització que fa Laporta de la seva butaca de president. L’home és força manipulador (avui em caso amb Carretero, demà amb Mas, passat amb Zapatero … molt nacionalista el paio però els seus fills els porta al Liceu Francès de Pedralbes).
Però siguem clars, l’ostentació és a Madrid i no a can Barça. El fitxatge de CRonaldo va ser simplement escandalós